Critica Miserables

La pel·li Els miserables (2019), dirigida per Ladj Ly, no és una adaptació del clàssic de Victor Hugo, sinó una obra original inspirada en el mateix esperit de denúncia social. Amb una trama intensa i realista, el film ens transporta a les perifèries de Paris, on la tensió entre la policia i els habitants de Montfermeil es converteix en el centre del relat. Amb una posada en escena colpidora i una crítica social, la pel·li ens fa pensar sobre els problemes que encara hi ha a la societat francesa.

L'història segueix l’arribada d’Stéphane, un poli secreta nou que s’incorpora a una unitat de la de policia secreta contra la Delinqüència. Ben aviat veu la realitat del barri i les dinàmiques de poder entre policies, bandes juvenils i veïns. Un incident inesperat amb un dron fa que la tensió augmenti i porti als protagonistes al límit. La pel·li aconsegueix construir una història carregada de tensió sense necessitat de grans girs, només mostrant una realitat que passa cada dia als barris marginals.

Els personatges estan súper ben fets, sobretot Stéphane, què representa el punt de vista del nouvingut què encara conserva certa innocència. En canvi, Chris i Gwada, els seus companys, són més corruptes i durs. També destaca Issa, un adolescent que es troba al centre del conflicte i q mostra com la falta d’oportunitats pot portar a la rebel·lió. Els personatges són tan reals que fa que puguis entendre les seves accions, encara que no les comparteixis.

L’escenari de la pel·li és Montfermeil, un barri complicat de Paris on hi ha molta pobresa. Ladj Ly, el director, va créixer allà i ho ensenya tal com és. La càmera mostra carrers deixats, blocs de pisos vells i una comunitat que viu amb tensió tota l'estona. Aquest escenari no és casualitat: és una manera de dir què aquests barris estan abandonats per l’Estat.

La violència és una de les coses més brutals de la peli i, la veritat, mola molt. Hi ha moments on la tensió puja al cent per cent i les baralles i els enfrontaments estan súper ben fets. Tant la poli com els nois del barri es reparteixen cops i treuen tota la ràbia que porten dins, i això fa que la pel·li sigui encara més emocionant. Al final, es veu clar que la violència porta a més violència, però mentres dura és super emocionant, entretingut de veure i graciós.

Entre el millor de la peli, destaca com aconsegueix q et sentis dins de la història. La càmera en mà, el ritme super intens i els actors fan que sigui molt real. La banda sonora és discreta però efectiva. El pitjor potser és que el final és massa obert i desesperant, però això és el que volia el director: que ens quedem pensant en el q hem vist i en com pot passar a la vida real.

En resum, Els miserables (2019) és una pel·li brutal per entendre millor les tensions socials a França. Amb una història potent i un missatge fort, Ladj Ly fa una pel·li que va molt més enllà de Paris i ensenya com la desigualtat i la violència poden trencar una societat.